Com ja sabeu aquest any no jugaré al Martinenc. Jugaré al
Cerdanyola.
Tant sols he estat 3 anys al Martinenc, però han estat els
suficients per fer un munt d’amistats, d’aprenentatge continu, de conèixer gent
meravellosa.
Han estat 3 anys molt grans i plens d’emocions.
Recordo quan vaig arribar que no conexia a ningú, i ara que
marxo conec a tot el Martinenc.
Gràcies a tots per haver fet d’aquests tres anys, uns anys
genials. Per haver-me fet crèixer i per tot.
Gràcies als meus equips, el MiniFem i l’Aleví B.
Gràcies als entrenadors, des d’en Carles Dulsat fins en Tato
Borrás, passant per en Kevin Rodríguez, en Quirze Espí, en Harry Mora, en
Martín Nieto, en Guille García, el “Senyor Gallén” i en Marc Roger. I també als
que m’han entrenat a la porteria: en Fabre, en Lluís i en Martín.
En especial al Harry i al Tato.
Al Harry perquè des de que vaig arribar em va acollir molt
bé. M’ha ensenyat un munt d’hoquei i m’ha transmès la seva passió. M’ha
ensenyat a parar i m’ha ensenyat a no rendir-me mai. A esforçar-me al límit i a
no enfadar-me perquè una cosa no em sortia bé. Ell m’ha marcat un camí a la
meva vida. El camí cap a la glòria i cap a les oportunitats. Un camí que sense
el seu ajut no hagués près mai, i a hores d’ara no seria portera. T’ho dec tot
Harry!
I al Tato; que tot i que nomès l’he tingut un any, m’ha
mimat com una filla i m’ha ensenyat a millorar posicions. I encara que és molt
“perico” no l’oblidaré mai!
I també vull agrair-ho a la meva amiga Eva. Que va ser ella
que em va engrescar perquè m’apuntes a hoquei, i ara estic aquí, gaudint del
que més m’agrada, de l’hoquei. Gràcies Eva!!
A les meves companyes: l’Aitana, l’Eva, la Celia, la Berta,
la Nerea, la Sara, la Txell, la Gina i la Gemma, amb qui tindré la sort de tornar
a compartir vestidor.
Als meus companys: en Xavi, en Mark, l’Arnau, en Roger, en
Francesc, en Jordi, en Joan i en Carles. I als seus pares que no han
deixat d’animar-me ni un sol
segon.
Als delegats: en Francesc, en Cesc (el meu pare) i en
Miquel. A la delegada: la Sònia.
Als nois grans: en Jordi Arboix, l’Iu, en Martí…
Al meu “Fan”, en Pep Sanromà.
A tots amb els que he compartit entrenos i vestuaris. Ja sabeu que us vindré a veure tots els
partits que pugui.
Volia fer una dedicatoria a cada un de vosaltres, però hi ha
massa gent..
Sou impossibles d’oblidar!!
A partit d'ara em podeu seguir al meu nou blog: a La Porteria de la Berta
